LEMA JORNADES:

LA RESPONSABILITAT ÉS UN VERB: ACTUAR

EIXOS TEMÀTICS DE LES JORNADES

1. FORMO PART D’UNA ESCOLA, FORMO PART DE L’ENTORN

Si volem aconseguir una ciutadania amb sentit crític i compromesa amb el seu entorn, amb voluntat i amb capacitat per actuar, necessitem transformar les escoles en uns espais on realitzar aquest aprenentatge. Un lloc on els nois i noies siguin els protagonistes de la millora ambiental de la seva escola i del seu entorn. Necessitem que l’educació per a la sostenibilitat impregni tots els àmbits d’actuació d’un centre educatiu. Per fer-ho, un punt clau és la capacitació del professorat per liderar aquesta transformació en el centres i una eina clau és el treball en xarxa entre tots els agents d’un territori que estan impulsant l’educació per a la sostenibilitat i que donen suport al professorat en aquest procés d’ambientalització del seu centre.

Quines estratègies de capacitació del professorat estan donant bons resultats?
Com aconseguim un treball en xarxa que afavoreixi la cooperació entre escoles?
Com es pot treballar la complexitat dels temes ambientals de forma col·laborativa amb altres actors socials?

2. ESTIC PREPARAT?

Les múltiples dimensions de la crisi actual (econòmica, financera, alimentària, climàtica, energètica) han posat de manifest la necessitat i l’oportunitat de transitar cap a un model d’economia verda. Si volem una societat més sostenible, que generi productes i serveis de qualitat, eficients, ambientalment correctes i socialment responsables, necessitem que els professionals hagin adquirit aquesta competència durant la seva formació; necessitem, per tant, una educació de qualitat, que formi professionals ben preparats.

Cal reflexionar sobre el rol que actualment té l’educació superior i la formació professional en la construcció d’aquest nou model de societat, analitzar en quina situació ens trobem, identificar i compartir les barreres, i concretar els reptes de futur i els mecanismes que caldrà posar en marxa perquè les universitats i els centres de formació professional liderin aquest canvi. De quina manera les diferents nacions europees podem col·laborar per impulsar aquesta transformació social?

3. M’AGRADA, HO COMPARTEIXO

Actualment estem en un període d’innovació i canvis tecnològics permanents, que han obert noves portes a la mobilització i al lideratge des de la societat, que afavoreixen un canvi cap a societats més col·laboratives i capaces d’innovar, de donar una resposta conjunta a problemàtiques ambientals concretes, com és el cas dels projectes de ciència ciutadana.
Com l’educació ambiental aprofita aquestes noves eines per assolir els seus objectius (educació, sensibilització, participació…)? Quines noves oportunitats se’ns obren? On es troben les amenaces?

4. SÓC PART DEL PROBLEMA, SÓC PART DE LA SOLUCIÓ

La transició a un nou model de societat passa de manera indiscutible per integrar als diferents agents socials (ciutadania, administracions, sector econòmic, universitats, tercer sector…) en l’anàlisi de la realitat, de les necessitats socials i en la construcció de les solucions. Aquest diàleg ampli facilita una millor anàlisi de la complexitat dels reptes ambientals, així com la innovació per crear respostes més eficients, que permeten integrar les diferents responsabilitats on tothom té clar que és part del problema i part de la solució. Cal trencar les barreres existents entre els diferents actors per avançar en un treball transversal, col·laboratiu, on s’integri el sector privat i el públic per donar resposta conjunta als reptes socioambientals.
És realment efectiva la participació en l’elaboració de polítiques públiques ambientals? Quina és la clau de l’èxit? Quin aprenentatge realitzen les persones que participen en processos participatius de temàtica ambiental?

5. AVALUAR PER AVANÇAR

Per saber si hem acomplert els objectius que ens havíem marcat, per poder analitzar com ha estat el procés i els resultats obtinguts, per identificar els obstacles o les claus de l’èxit en la nostra actuació, cal que incorporem l’avaluació en el disseny i execució dels nostres projectes. L’avaluació és una eina imprescindible per millorar la qualitat dels projectes i retre’n comptes. Però com ha de ser una avaluació de qualitat? Quins criteris i indicadors de qualitat estem fent servir les diferents entitats i organitzacions? Podem compartir un marc de referència comú?